S'obtenen dents artificialment per primer cop gràcies a cèl·lules mare

En els darrers anys, els mitjans de comunicació han bombardejat la població mundial amb informació sobre una controvertida tecnologia que ha centrat un dels principals debats ètics de la ciència: la utilització de les cèl·lules mare. Les prometedores expectatives aplicatives de les cèl·lules mare, han estat un argument molt potent a favor de la investigació en aquesta via, i una gran quantitat de grups de recerca ha decidit apostar per les possibilitats que ofereixen aquestes.

Des que els científics canadencs Ernest A. McCulloch i James E.Till descobriren que aquestes cèl·lules podien esdevenir qualsevol tipus teixit del cos, els investigadors començaren a treballar en pro d'una Medicina regenerativa basada en les cèl·lules mare, tot i que a dia d'avui, encara no s'ha explotat tot el potencial que tenen.


Investigadors del Laboratori de Medicina Regenerativa i Enginyeria de Teixits de la Universitat de Columbia estan decidits a canviar el lent progrés en aquest àmbit. L'equip d'investigadors liderats per Jeremy Mao, ha aconseguit dirigir cèl·lules mare cap a un motlle tridimensional imbuït per un factor de creixement que indueix el creixement d'aquestes cèl·lules fins a generar finalment una dent nou setmanes més tard. L'esmentat motlle va ser fabricat amb materials naturals i integrat en el teixit de la mandíbula per evitar els problemes inherents a la majoria dels implants, que no aconsegueixen adaptar-se a la mandíbula. De moment, l'experiment només s'ha dut a terme exitosament en 22 rates però promet millorar també la qualitat de vida humana.

L'esquema il·lustra l'embriogènesi humana i la posterior especialització dels teixits deguda a les cèl·lules mare (en el requadre verd).

Científics creen esponges que atrapen els gasos d'efecte hivernacle

Un grup d'investigadors de la Universitat de Berkeley, California s'ha proposat trobar una solució a les altíssimes emissions de diòxid de carboni emeses per les indústries a l'atmosfera.

Sota la direcció de Jeffrey Long, aquest grup de recerca està posant a punt dispositius d'atrapament del dòxid de carboni a partir de materials del tipus metal-organic framework. Aquest tipus de material és típicament un compost cristal·lí, mono, di o tri-dimensional molt porós, que està compost de clústers o ions metàl·lics coordinats a molècules orgàniques rígides. Particularment els científics de la Universitat de Berkeley han desenvolupat un material metal·loorgànic cúbic conformat per sucres, amb una superfície de contacte amb l'aire equivalent a la d'un camp de futbol.

Fins al moment, l'equip de Long vaticina que els seus sistemes de captació d'emmagatzemament de diòxid de carboni podràn capturar properament 100 vegades més ràpidament el diòxid de carboni del que era possible fins al moment. Un bon desenvolupament d'aquests nous sistemes de captura de gasos suposaria una disminució important de les despeses de les indústries ,que a hores d'ara, necessiten una quantitat d'energia enorme per complir els rangs legals permesos d'emissió de gasos hivernacle amb els dispositius de captura actualment usats.

L'implementació d'aquestes "esponges" de gasos, com els mateixos científics han definit, podria ser un pas endavant en la lluita contra el canvi climàtic i l'escalfament global.


Imatge de l'estrucutra general dels metal-organic frameworks desenvolupats per l'equip d'investigadors de la Universitat de Berkeley

Una innovadora via d'administració de fàrmacs anticancerígens per reduir els efectes secundaris: La sílica mesoporosa

A dia d'avui, els compostos tipus cisplatí juguen un paper central en el tractament del càncer. No obstant, la seva limitada penetració en els tumors, els efectes secundaris i la manifestada resistència intrínseca i adquirida als compostos de platí han portat a la comunitat científica a explorar altres estrategies en la lluita contra el càncer. En aquest context, en la darrera dècada un nou enfocament bioquímic ha aparegut amb assajos al laboratori que basen el seu potencial antitumoral en anticossos que tenen com a diana proteïnes que es troben en les cèl·lules cancerígenes. El problema d'aquests tractaments són els elevats costos que suposa l'administració intravenosa, i sobretot els efectes secundaris als quals exposa els teixits sans l'injecció dels anticossos.

Investigadors del Departament d'Energia dels Laboratoris Nacionals del Pacific Nord-Oest , que forma part de la Universitat de Washington han tret a la llum un estudi en el que utilitzen un tipus de sílica mesoporosa que presenta una estructura interna en forma de rusc d'abella per dosificar i fer arribar selectivament als tumors el fàrmac antitumoral. En el treball dirigit per Chenghong Lei i publicat recentment a la prestigiosa revista JACS s'administrà via intravenosa en ratolins amb càncer de pell la sílica meso porosa carregada amb l'anticòs i s'observà una disminució significativa del creixement del tumor, i una molt millor acció antitumoral que el mateix anticòs administrat tot sol. Sobre el paper semblaria que les partícules de sílica tenen selectivitat pels tumors i que s'hi adhereixen per subseqüentment alliberar controladament els anticossos atrapats dins la seva estructura. Per ara i a l'espera de realitzar més proves amb aquest tipus de sistemes, el mecanisme d'acció tant de l'acció dels anticossos com de possible selectivitat de la sílica pels tumors, aquest tipus de teràpia és molt prometedora i pot significar un gran avenç en la cura del càncer. Malgrat tot, també caldrà fer estudis de toxicitat de la sílica per controlar la seva viabilitat com a tractament en humans.

Per a més informació podeu llegir el següent article clickant aquest link.

La biologia sintètica aconsegueix per primer cop crear vida artificial

Avui els mitjans de comunicació es feien ressò d'una impactant notícia que planteja un seriós debat filosòfic i ètic. El descobriment ofereix una important informació que dóna nous matisos a la inherent qüestió humana 'Quin és l'origen de la vida?'.

Ahir la prestigiosa revista americana Science publicava el resultats del grup de genòmica del J.Craig Venter Institute dirigit per J.Craig Venter que presentava el primer ésser viu creat per ordinador. El treball d'aquest grup d'investigadors aconseguí sintetitzar artificialment mitjançant processos automatitzats i controlats per ordinador el genoma del bacteri Mycoplasma mycoides i introduir-lo en el nucli de l'espècie Mycoplasma capricolum, del mateix gènere, després d'haver retirat el seu genoma original. La cèl·lula que havia patit l'intercanvi genètic continuà visquent i reproduint-se normalment després de la transformació. Això demostra que es poden crear cèl·lules a partir de seqüències genòmiques emmagatzemades en un ordinador.

La irrupció de la notícia ja ha començat a generar un debat sobre si és o no adequat potenciar aquesta tecnologia. Per una part pot beneficiar la humanitat i el medi ambient creant sensors biològics per diagnosticar el càncer, bacteris que digereixin el petroli o vehicles per reduir els efectes secundaris dels fàrmacs. Per altra banda, la permissivitat en la manipulació del genoma de les espècies vives podria desencadenar en un desastre a escala mundial si les noves espècies alliberades alteressin ecosistemes, o es fes servir la tecnologia amb finalitats bèl·liques. El debat està servit.

Per a més informació sobre la notícia punxeu aquest link, i per a més detalls sobre la biologia sintètica com a disciplina punxeu aquí.

El problema de la sobreexpressió gènica

Des que John Langdon Haydon Down observà per primer cop la trisomia del parell 21, és a dir, la sobreexpressió del cromosoma 21 que pateixen les persones amb síndrome de Down, els científics d'arreu del món començaren a especular amb la idea que el cromosoma addicional d'aquestes persones podia desembocar en un augment dels nivells proteics normals codificats pel cromosoma 21. Aquesta opinió tan extesa entre els especialistes s'ha vist contradita per un estudi recent publicat a la revsita científica Journal of Biological Chemistry.

El treball, dirigit pel Doctor Terry Elton, de la Ohio State University va portar a observar per primer cop nivells inferiors als normals de la proteïna MeCP2, una proteïna responsable de gran nombre de processos cognitius, al cervell de persones amb síndrome de Down i de ratolins amb la mateixa patologia. La síntesi d'aquesta proteïna ve determinada pel fragments de RNA anomenat miR-155 codificat en el cromosoma 21, així que semblava més que una coincidència que individus amb una anomalia al cromosoma 21 tinguéssin nivells anòmals de MeCP2. El següent pas dels investigadors fou manipular els nivells de miR-155 en rates amb trisomia del 21 i rates sanesi, i teixit cerebral adult sa i de procedència del síndrome de Down. L'experiment resultà un èxit ja que s'observà que en equiparar el rang del RNA miR-155 al rang dels individus sans, en tots dos casos els nivells de la proteïna meCP2 augmentaven fins a ser semblants als nivells normals.

Imatge del fenotip d'un pacient amb trisomia del 21. En vermell emmarcada la repetició del parell 21.

El Doctor Elton es mostrà satisfet amb els innovadors resultats obtinguts i afirmà que gràcies a aquest experiment s'havien obert cinc noves possibilitats en el possible desenvolupament de fàrmacs que reduïssen les dificultats cognitives de les persones amb síndrome de Down.

Aquest curt documental us introduirà breument a les causes del síndrome de Down:

">

Noves oportunitats per la diagnosis en fases primerenques de l'Alzheimer

Un projecte conjunt entre el govern de l'estat de Queensland (Australia) i l'Institut CSIRO per la salut preventiva ha aportat noves perspectives en el mecanisme molecular del mal de l'Alzheimer.

Mitjançant un estudi per Ressonància Magnètica en el qual els investigadors responsables de l'estudi comparaven les imatges dels escàners cerebrals realitzats a individus d'igual edat que patien o no la malaltia detectaren una marcada atròfia en el teixit cel·lular de l'hipocamp, un component implicat en els processos de la memòria.

Després de l'anàlisi dels resultats del treball, els científics implicats en aquest estudi hipotetitzaren que el ja conegut augment dels dipòsits de proteïna beta-amiloide en el còrtex temporal inferior del cervell dels malalts d'Alzheimer era el responsable de la disminució dels nivells neuronals en l'hipocamp. L'explicació d'aquest fenomen rau en la interrupció de la connexió entre el còrtex temporal inferior i l'hipocamp a causa de l'augment de les plaques de beta-amiloides.

El descobriment d'aquest mecanisme pot resultar important per al desenvolupament de nous sistemes de detecció de l'Alzheimer en estadis prematurs de la malaltia.

A la fotografia imatge de les plaques beta-amilodes i l'atròfia cerebral provocada per l'excés d'aquestes en una persona gran sana (esquerra) comparades amb un pacient d'Alzheimer (dreta)

El següent vídeo il·lustra de manera molt comprensible el mal causat per l'Alzheimer.

">

Camells d'Orient

Una setmana més, tal com acostumo a fer, m'agradaria posar a provar la capacitat lògico-deductiva dels meus lectors, així que us proposo un nou joc d'intel·ligència que espero que us faci exprimir les neurones. Aquest és un joc d'origen àrab amb el qual els savis perses medien la capacitat intel·lectual dels seus joves deixebles a l'Edat Mitjana abans de prendre'ls com a aprenents. Pel que a mi respecta considero aquest joc un bonic regal que els perses deixaren al món, que ens recorda l'innegable i extens llegat que aquesta civilització deixà a la cultura de l'Home. Sense més dilació us introdueixo el joc.

Tres germans, fills d'un servent de l'emir, perden el seu pare una càlida tarda de maig. Passada la setmana de dol per la mort del seu pare, els tres germans procedeixen a la repartició de béns que el pare els ha deixat en herència, formada per 35 camells. Al testament, el pare deixà escrit que el primogènit prengués en herència la meitat d'aquesta, el germà mitjà la tercera part i el menor la novena part.

Com que les divisions no eren exactes, els tres germans no arribaven a cap acord, per la qual cosa decidiren consultar l'home més savi del regne, que els va proposar el següent tracte:

'Donat que 35 camells no poden dividir-se exactament per la meitat, ni per la tercera part ni per la novena, jo us regalo el meu camell i així n'hi haurà 36, hi sortiu guanyant. Tú que ets el major, t'emportaràs la meitat de 36, 18 camells. Tú que ets el mitjà la tercera part, és a dir, 12 camells. I tú que ets el petit et quedaràs amb 4 camells que és la novena part dels 36.'

'Ara ja teniu la vostra herència, i com que la suma de tots els camells que us pertoquen a cada un és 34, sobren encara dos camells, així que jo recupero el meu i em quedo el restant per haver-vos resolt el conflicte.'

Els germans signaren el tracte i el savi en sortí clarament guanyador. Quin és el truc que va fer servir el savi per fer aparèixer aquest camell de més amb el que es quedà?'

Vinga feu servir durant uns minuts el vostre enginy i comproveu aquí la vostra solució.

Es troben per primer cop compostos orgànics i aigua en estat sòlid en un asteroide

Els estudis realitzats recentment per Josh Emery i col·laboradors, a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, Tenessee sobre l'asteroide 24 Themis, han esdevingut sorprenentment un trencaclosques pels astrònoms. L'anàlisi de l'espectre d'infrarroig de la llum solar reflectida per aquest asteroide ha estat obtingut gràcies al Infrared Telescope de la NASA ubicat al con volcànic de l'actualment inactiu Mauna Kea, a Hawaii, ha pogut constatar la presència d'una prima capa de gel en la superfície del 24 Themis i es creu que en conté al seu interior. Aquest és el primer cop que es detecta la presència d'aigua en un asteroide, i per desconcert dels científics responsables del treball s'ha trobat en una localització on es pensava que la presència en un asteroide d'aigua en estat sòlid no era possible. Es creia que el 24 Themis, de 200 km de diàmetre, situat al cinturó d'asteroides existent entre Júpiter i Mart estava en un entorn en el qual qualsevol traça de gel d'aigua s'evaporaria. La successió d'enigmes no s'atura aquí ja que s'ha concretat també la presència de materials orgànics de cadena llarga en la superfície d'aquest asteroide.

Les observacions citades han portat als astrònoms de tot el món a discutir teories per explicar tots els nous fenòmens descrits. La teoria que ha tingut més ressó proposa que l'origen de l'aigua i els compostos orgànics presents en el nostre planeta prové d'asteroides i altres cossos celestes llunyans.

Investigació a la carta

La Unió Europea ha decidit portar la democràcia a la recerca amb la iniciativa anomenada Agenda Ciudadana de Ciéncia e Innovación. En trets generals, l'objectiu de la iniciativa és donar l'oportunitat a qualsevol persona a votar quins reptes científics s'han de solucionar abans de l'any 2030. Un comitè d'experts ha escollit 14 europeus, entre ells científics, metges, arquitectes, cuiners, humanistes i demògrafs per encapçalar cadascun dels reptes que ells mateixos han proposat i que els ciutadans podràn votar. D'aquesta manera es pretén que la ciència deixi de créixer a l'esquena dels ciutadans i formi part de la vida quotidiana de tots.

Per a conèixer amb més detall aquest propòsit d'apropament de la ciència per part dels nostres governants europeus us presento l'anunci de la iniciativa.

">

Si desitgeu donar la vostra opinió sobre les prioritats científiques actuals podreu votar el repte que cregueu més important en aquesta adreça web. Jo ja ho he fet, vosaltres teniu encara 30 dies per a fer-ho.

Una finestra al Sol

L'observatori de Dinàmica del Sol (SDO) pertanyent a la NASA, ha aconseguit recentment imatges del Sol de la més alta resolució mai obtinguda gràcies a la sonda que va llançar l'agència governamental l'11 de febrer d'aquest mateix any.

La missió de la sonda tindrà una durada de 5 anys i permetrà estudiar en alta resolució i extensament l'origen i el comportament de fenòmens incompresos per l'Home fins avui com els camps magnètics solars, les erupcions solars i la influència sobre l'atmosfera terrestre des del punt de vista quimic dels processos que s'esdevenen al Sol. Sense més dilació doncs afegeixo unes imatges increïblement boniques.

Imatge en fals color del Sol. Els formen una gradació de temperatura. Els vermells representen temperatures relativament baixes (aproximadament 60.000 K), els blaus i verds temperatures superiors al milió de K.

Erupció solar captada pel satèl·lit.

Per a informar-vos amb més detall i veure les espectaculars imatges d'una erupció solar captades pel satèl·lit feu click aquí.

L'illa del glaç i del foc

Un dels llocs més recòndits i difícils de situar al mapa d'Europa per la majoria de la població és Islàndia, una illa de formació volcànica situada a l'Oceà Atlàntic, al nord-oest del Regne Unit. Islàndia es situa sobre un límit divergent entre la placa tectònica Eurasiàtica i la Nord-americana que és el causant de la seva alta activitat sísmica i volcànica. Per aquest fet aquest país nòrdic ha esdevingut terra de contrastos, i se la coneix com l'illa del glaç i el foc.

Mapamundi de les plaques tectòniques. En requadre vermell
la situació d'Islàndia al mapa.

Mapa tectònic d'Islàndia

Molts són els volcans coneguts atrapats sota el glaç de l'illa, com conegut és el seu poder destructiu. De fet la última activitat registrada era fins ahir la del volcà Grímsvötn, l'any 2004. Fins ahir, sota els glaciars de la freda illa d'Islàndia romania adormit el volcà Eyjafjallajökull des de feia més de 200 anys. Tanmateix, la nit d'ahir reservava un espectacle natural inigualable, i a les 23:00h finalment el volcà Eyjafjallajökull despertà sobtadament amb molta força. L'erupció resultà en columnes de lava de més de 30m llançades al cel i causà una fissura d'1km en el glaciar pel qual era cobert.

Fotografia de satèl·lit del Eyjafjallajökull durant l'erupció.

Després de la notícia, els volcanòlegs es mostraven avui preocupats per les possibles conseqüències de l'erupció de l'Eyjafjallajökull. Malgrat els experts asseguren que el risc d'inundacions en pobles i ciutats properes al volcà és nul·la, creuen que l'activitat eruptiva podria desembocar en una segona erupció molt més destructiva del volcà Katla. Ja han estat desallotjades de la zona unes 500 persones.

L'esdeveniment volcànic ha afectat però indirectament a milers de persones que han vist retrassats o cancel·lats els seus vols i ha obligat a tancar l'espai aeri al nord d'Europa, principalment a Islàndia, Regne Unit, Dinamarca, Bèlgica, Suècia, Noruega i Finlàndia degut a que les cendres expulsades pel volcà podrien malmetre els motors dels avions.

Més informació i vídeos a la BBC i a el Periódico. Per veure l'espectacular erupció seguiu aquest enllaç.

Una casa de barrets...

Tornant als jocs per pensar, avui us plantejo un joc per pensar més exigent que els que us he proposat fins el moment. A veure si algú dels meus fidels i incontables lectors és capaç de treure'l. Només espremeu-vos el cervell uns minuts i trobareu de ben segur la resposta. Aquí el teniu:

En una taula hi ha cinc barrets; dos de blancs i tres de negres. Tres senyors en fila india es posen un dels barrets a l'atzar.

Es pregunta al tercer de la fila, que pot veure el color dels barrets del primer i el segon senyor de la fila, si pot dir amb seguretat el color del seu barret. L'home respon negativament a la pregunta i els altres dos entenen el seu raonament.

Es fa la mateixa pregunta al segon d'ells, que només veu el barret del primer, i tampoc pot respondre amb exactitud a la pregunta. L'últim entén el seu raonament.

Per últim, el primer de la fila, que no veu cap barret, respon encertadament el color del barret que duu posat.

Quin és el color del seu barret i com ho ha sabut?

Per confirmar la solució feu click aquí:

'La baula perduda' és descoberta a Sudàfrica

D'ençà que la comunitat científica acceptà la teoria de l'evolució de Darwin, vuit dècades enrere, començaren a aparèixer teories que especulaven amb la possibilitat d'un origen simiesc de l'espècie humana. Molts van ser els científics que s'oposaren a teories d'aquest estil i posaren en entredit la seva viabilitat, però les troballes descobertes en tots aquests anys han donat proves de la veracitat d'aquestes teories evolucionistes. Tanmateix, i tot i haver trobat varis exemples d'avantpassats evolutius de la nostra espècie, la baula entre el gènere simi i humà mai havia estat descoberta.

Aquest buit en la nostra història evolutiva podria haver estat omplert recentment per l'Australopitecus sediba, una espècie fins avui desconeguda recentment trobada per un equip d'excavadors de la Universitat de Witwatersrand de Johannesburg, Sudàfrica dirigits pel famós paleoantropòleg Lee Berger. Les restes fossilitzades de dos individus pertanyents a la recentment descoberta espècie s'han trobat a 50 quilòmetres de Johannesburg i es calcula que tenen entre 1,98 i 1,75 milions d'anys d'antiguitat. Les anàlisis dels dos esquelets calculen que els dos individus mesuraven aproximadament 1,27 metres i comptaven amb uns 30 quilos de pes, i revelen trets molt similars als del gènere homo, principalment en el crani i la pelvis.

Aquest descobriment ha despertat un gran entusiasme en el camp de la paleoantropologia, que veu en aquesta troballa la possible resolució d'un dels seus grans enigmes; Quina és la connexió entre el gènere homo i l'australopitecus?

Catalitzadors econòmics per a un món menys contaminat

D'ençà que els automòbils entraren en la vida humana quotidiana, l'emissió de gasos que pertorben el funcionament normal del planeta s'ha disparat. La tendència en les darreres dècades, després de provar els efectes negatius d'aquests gasos sobre el medi ambient, ha estat regular les emissions a l'atmosfera de gasos com el monòxid de carboni i els òxids de nitrogen. Aquests últims, principalment NO i NO2, són generats en nivells alts sobretot en motors Dièsel, tot i que també són obtinguts en els motors de benzina, però en menors concentracions. Aquests residus són alliberats a l'atmosfera produint el que els ambientalistes coneixen com a smog fotoquímic.

Actualment, els fabricants d'automòbils han incorporat convertidors catalítics que redueixen les emissions contaminants d'aquests, convertint els gasos no desitjats en principalment aigua, nitrogen molecular i diòxid de carboni. El preu dels automòbils es veu incrementat significativament degut als metalls preciosos com el Rh, Pd i Pt requerits per a fabricar convertidors catalítics. Recentment, un grup d'enginyers de la General Motors, ha descobert un nou catalitzador efectiu per realitzar aquest tipus de processos amb un cost molt inferior als catalitzadors emprats actualment. L'article que recull aquest estudi ha estat publicat al darrer número de la prestigiosa revista Science.

En l'article citat el grup d'investigadors descriu una sèrie de catalitzadors amb estructura de perovskita basats en òxids de manganès i de cobalt dopats amb estronci i lantani. Els nous catalitzadors, que també requereixen la presència de traces de pal·ladi, augmenten l'efectivitat en la conversió dels gasos d'escapament, en especial en la reacció dels òxids de nitrogen per obtenir nitrogen molecular.

El desenvolupament d'aquests convertidors catalítics podria resultar en un reajustament del preu dels automòbils Dièsel en un període de 15 anys, temps en què es preveu la implementació dels nous catalitzadors.

La suma impossible

Seguint amb l'espai inaugurat la setmana passada al blog, us proposo un segon joc d'intel·ligència per a tenir-vos entretinguts una bona estona. Es tracta de fer de la següent operació, una operació correcta només canviant de lloc tres línies rectes.

5 + l25 = 25

Recordeu que canviar el signe igual per el signe diferent no és la solució i llenceu-vos cap a la recerca d'una solució plausible.

Si ja heu trobat la solució aquí la podeu comprovar.

El sincrotró Alba veu la llum

Catalunya es despertava avui amb una notícia esperançadora, amb la posada a punt d'un prometedor projecte que suposarà escalar un graó més en el camí del coneixement. L'Alba, el primer sincrotró construït en territori espanyol, ha estat inaugurat aquest matí a Cerdanyola del Vallès, prop del campus de la UAB. La instal·lació del sincrotró ha generat moltes expectatives en la comunitat científica espanyola i representa una eina molt potent per al desenvolupament d'estudis d'un ampli ventall de disciplines, així com un nou incentiu perquè els joves investigadors decideixin continuar la seva carrera prop de casa seva.

L'edifici, d'uns 23.000 metres quadrats, conté una delicada maquinària capaç d'accelerar electrons gairebé a la velocitat de la llum que genera la llum de sincrotró, essencialment raigs X, és a dir fotons d'alta energia. Aquesta radiació tan preuada és útil per a l'estudi en una vasta varietat de camps científics entre els quals s'inclou la Química. Les experiències que pot dur a terme el modern instrumental del que recentment es disposa, poden permetre l'anàlisi d'anàlits d'ínfima concentració, estudiar a temps real reaccions químiques, conèixer amb excatitud l'estructura de materials a nivell atòmic i molecular, la dinàmica de les estructures proteiques de l'organisme, desenvolupament de nous fàrmacs i un llarg etcètera. Per a seleccionar les línees d'investigació que podran fer ús de l'Alba, aquestes hauran de rebre l'aprovació d'un comitè d'experts que regularà el seu òptim funcionament. De moment, han estat aprovades tres línees dedicades al camp biològic, dues a la ciència dels materials i dues més a la nanociència i microelectrònica.

Aquest és, un petit però important pas per portar al país les punteres instal·lacions científiques necessàries per a l'avenç de la ciència.

Els 10 triangles de l'estel

Avui inauguro un nou espai al blog que espero anar desenvolupant i que sigui capaç de donar unes hores de diversió i encaparrament als amants dels jocs de pensar.

El primer joc que us proposo és el següent:
Preneu un estel com el del dibuix i traçant únicament dues línies rectes de la llargada que preciseu, heu d'obtenir 10 triangles en total.

Tingueu cura en el recompte de triangles, que no se us coli cap figura de 4 costats.



Si ja heu trobat la solució i voleu comprovar que heu encertat cliqueu aquí:

Un centre de recerca contra el SIDA català resol perquè el SIDA ha esdevingut una malaltia crònica

L'última edició de la revista Nature Medicine recull el treball realitzat per un grup de científics de l'Institut de Recerca de la Sida Irsi-Caixa de Badalona, en el que es dóna una explicació a la impossibilitat dels fàrmacs actuals d’eradicar completament el VIH d’un organisme infectat. A partir d’un estudi realitzat amb 69 pacients de SIDA que portaven 5 anys de teràpia antirretroviral, i se’ls considerava lliures del virus, es demostrà que el VIH continuava replicant-se de manera basal en els seus organismes malgrat el tractament sense que les anàlisis habituals poguessin detectar-ho.

Per a fer-ho, s’intensificà la medicació, en concret inhibidors de l’acció integrasa, de dues terceres parts dels pacients mentre es mantingué la de la tercera part restant. Dues setmanes més tard, el grup d’investigadors a càrrec de l’estudi demostraren que els pacients amb una intensificació de la teràpia mostraven una major proporció en la inhibició de la integrasa respecte als altres, la qual cosa demostra que l’activitat dels fàrmacs continuava present i en conseqüència que el VIH seguia latent. Ara per ara, els fàrmacs usats per combatre la malaltia són inhibidors de diverses funcions necessàries en el mecanisme d’infecció del virus, però són incapaços de destruir-lo. Existeixen inhibidors de les proteïnes de membrana que fan entrar el virus a la cèl·lula, inhibidors de la transcriptasa inversa, que impedeixen que el RNA del virus es transformi en DNA, inhibidors de la integrasa, que és la responsable d’integrar la cadena de DNA del virus al DNA de la cèl·lula, donant el control absolut sobre aquesta al virus i inhibidors de la proteasa, encarregada de la replicació del virus.

La importància d’aquest treball és que explica el perquè de la recaiguda dels infectats pel virus de la SIDA quan deixen de seguir el tractament i reorienta els esforços per descobrir una cura per a aquesta malaltia. De moment, l’únic remei que queda als pacients de SIDA és medicar-se periòdicament.

Un nou concepte d'electricitat provinent dels nanotubs de carboni

Al llarg de les últimes dècades el desenvolupament de sistemes nanoscòpics ha estat un objectiu àmpliament perseguit en el camp de la recerca científica que ha aportat al vocabulari científic quotidià termes com quantumdot, sistema ON/OFF moleculars, i un extens ventall d’idees concebudes a partir de la voluntat de portar a escala microscòpica sistemes macroscòpics.

Un dels últims avenços d’aquesta línia d’investigació és el publicat per investigadors del Massachussets Institute of Technology (MIT). Wonjoon Choi i col•laboradors donen a conèixer un potent sistema de producció d’energia elèctrica que involucra nanotubs de carboni en un article de la revista científica Nature Materials del passat 7 de març. En el projecte es recobriren cada un dels nanotubs amb propietats conductores de calor i electricitat d’una fina capa de combustible. Mitjançant un raig làser o una espurna d’alt voltatge aplicats en un dels extrems del nanotub es prenia el combustible generant una ona de calor que es desplaçava al llarg del nanotub amb una velocitat 10.000 cops major a la velocitat normal de propagació d’una reacció química, assolint temperatures de fins a 3000 K. Després del refinament de les condicions experimentals, assoliren quantitats d’energia 100 vegades superiors a les quantitats aconseguides per les bateries de liti en les mateixes proporcions. Finalment, a partir d’evidències experimentals concloents, atribuïren aquest vast poder de les proporcions d’energia i la velocitat de propagació obtingudes a la generació de corrent elèctric. La calor alliberada pel combustible en descompondre’s resulta en la generació d’una ona elèctrica que es desplaça al llarg del sistema π del nanotub a gran velocitat, un fenomen desconegut per als científics fins al moment.

A arrel d’aquesta troballa, la comunitat científica ha vist com s’obre un nou camp en la recerca energètica i ha començat a buscar-ne aplicacions. Es creu que aquest tipus de sistemes poden trobar importants aplicacions en el camp mèdic, per exemple en el disseny d’aparells electrònics de dimensions molt petites que poden trobar ús com a sensors, o per al tractament de malalties, després de ser implantats en l’organisme.

El LHC preparat per reproduir el Big Bang

Dilluns passat un equip de físics del Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN) van restaurar l'activitat del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC), el major col·lisionador de partícules del planeta que es troba prop de la ciutat suïssa de Ginebra.

Després dels problemes incials per posar en marxa els experiments pels que va ser dissenyat el LHC, sembla ser que aquest gran túnel de 27 metres de longitud podrà copar les esperances de la Ciència moderna reproduint a petita escala les condicions desencadenades per el Big Bang. L'experiment s'ha de realitzar accelerant dos feixos de protons a una velocitat molt propera a la de la llum i fent-los xocar.

Es preveu que aquesta experiència aportarà coneixement sobre problemes clau de la Física moderna en el camp de la composició i comportament de l'Univers com són la matèria obscura, l'energia obscura i comprovar hipòtesis fins ara no demostrables com la teoria del bosó de Higgs, una subpartícula atòmica que teòricament explica l'origen de la massa de les partícules.

El vídeo següent il·lustra el funcionament del LCH i l'anhelat experiment que permetrà:

Sevilla acollirà un centre punter en la recerca contra el càncer

L'empresa americana Celgene, una de les empreses més grans del món en el camp de la biotecnologia, ha enunciat que instal·larà a Sevilla el seu primer centre d'investigació fora dels Estats Units. L'empresa preveu invertir 45 milions d'euros i contractar fins a 70 científics fins l'any 2012 en el centre que portarà per nom Celgene Institute of Traslational Research Europe (Citre), temps en què es preveu que el centre estarà ja en ple funcionament.

El Citre centrarà els seus esforços en l'elaboració de noves teràpies i fàrmacs contra el càncer i malalties minoritàries mitjançant 5 departaments d'investigació: biobanc de tumors bioinformàtica, epigenètica, cèl·lules mare placentàries i senyalització cel·lular. Al mateix temps, es crearan vincles de col·laboració amb universitats i centres d'investigació espanyols i europeus.

La inversió de Celgene suposarà nous llocs de treball per a especialistes en la matèria a nivell nacional i l'amplicació de recursos de les universitats que aconsegueixin col·laboracions amb l'empresa.

El Coperni ja és imprès en les Taules Periòdiques com l'element 112

Des del passat 19 de febrer, quan la IUPAC va acceptar el nom de Coperni (Cn) per al nou element descobert, la Taula Periòdica ja conta amb 112 elements.

Finalment, i després de molts esforços des que l'equip liderat per Sigurd Hoffman produís per primer cop l'any 1996 el nou element, el Coperni ha estat caracteritzat. L'element s'obtingué al GSI Helmholtzzentrum für Schwerionenforschung, a Darmstadt, Alemanya. Aquest centre compta amb un accelerador de partícules en el qual es dispararen partícules de zinc sobre una làmina de plom causant la fusió dels dos nuclis i formant el Coperni, que té un temps de vida de pocs nanosegons. Tanmateix, l'equip de científics encarregats del projecte pogueren identificar-lo per mitjà de les partícules alfa emeses per l'element durant el seu decadiment radiactiu.

Procés esquematitzat del decadiment radioactiu pel qual s'ha pogut identificar el Coperni

Chemical Party

Amb aquest títol, fa uns mesos la Comissió Europea de Recerca acostava als ciutadans europeus els Fons de Recerca Marie Curie Actions mitjançant un anunci televisiu l'any 2009. Les Marie Curie Actions promouen el finançament d'Universitats, Instituts d'Investigació i Empreses, i garanteixen l'avenç científic facilitant mitjans econòmics a investigadors novells. És un bon exemple d'apropament als ciutadans europeus de la ciència i de la gestió dels recursos que s'hi destinen amb un format atractiu i original.

No us el vulgueu perdre!

">


Per a més informació sobre aquests fons europeus destinats a la recerca seguiu el següent link:
http://ec.europa.eu/research/mariecurieactions/

Investigadors de la UAB resolen que el TDAH respòn a causes fisiològiques

Un treball desenvolupat per investigadors de la Unitat de Neurociència Cognitiva de la UAB (IAPS-Hospital del Mar) en colaboració amb investigadors clínics de la Vall d'Hebron ha demostrat que el Transtorn per Dèficit d'Atenció i la hiperactivitat (TDAH) es deu a una anomalia del nucli accumbens, una peça de l'estriat ventral, una regió cerebral relacionada amb el plaer i la recompensa.

L'estudi, que es va realitzar per mitjà d'una Ressonància Magnètica Nuclear de 42 nens d'entre 6 i 18 anys amb TDAH i altres 42 nens de la mateixa edat i sexe i sense cap anomalia cognitiva o de conducta va revelar una reducció del nucli accumbens en aquells individus amb TDAH. Els circuits neuronals de recompensa, que són dosificats per l'alliberació de dopamina i mantenen la motivació de la persona estan afectats. Aquesta és la raó per la qual els nens que pateixen aquest transtorn no són capaços de mantenir l'atenció en un examen o en els seus treballs escolars, malgrat puguin passar-se hores jugant a videojocs. Poden jugar durant hores perquè els jocs els ofereixen recompenses immediates a la seva activitat.

Aquest nou descobriment trenca amb la creença que els nens hiperactius no tenen voluntat i que són els responsables del seu propi fracàs escolar, i repta als educadors a trobar eines que mantinguin atents els nens mitjançant compensacions immediates, una innovació que alguns metges ja havíen recomanat als seus pacients de TDAH, receptant-los activitat física per incrementar els seus nivells de dopamina.

A la fotografia Imatge 3D obtinguda a partir de Ressonàncies Magnètiques. El nucli accumbens ha estat encerclat en vermell.

Un grup de físics americans trenquen amb les lleis naturals

Dilluns 15 de febrer el New York Times publicava l'impactant descobriment que sorprengué i impressionà a la comunitat científica internacional.

El descobriment tingué lloc al Brookhaven National Laboratory, a Long Island, NY. Més concretament al Relativistic Heavy Ion Collider, o RHIC, un col·lisionador d'ions pesants. Un grup de físics estudiava la col·lisió d'ions d'or a aproximadament la velocitat de la llum.

En analitzar els quarks generats per el xoc entre els dos ions, van veure que segons la càrrega d'aquestes partícules subatòmiques, aquestes es movien en direccions oposades d'un camp magnètic. Aquesta observació viola un dels principis de la Física: el principi de simetria. El principi de simetria postula que les lleis físiques han de ser les mateixes si es veu la natura directament o des d'un mirall.

La nova troballa ajuda a entendre la predominància de la matèria en front a l'antimatèria en el nostre Univers.














A la fotografia una imatge presa després del xoc entre els ions d'or.

Trobareu més informació seguint el següent link:
http://www.nytimes.com/2010/02/16/science/16quark.html?ref=science