A dia d'avui, els compostos tipus cisplatí juguen un paper central en el tractament del càncer. No obstant, la seva limitada penetració en els tumors, els efectes secundaris i la manifestada resistència intrínseca i adquirida als compostos de platí han portat a la comunitat científica a explorar altres estrategies en la lluita contra el càncer. En aquest context, en la darrera dècada un nou enfocament bioquímic ha aparegut amb assajos al laboratori que basen el seu potencial antitumoral en anticossos que tenen com a diana proteïnes que es troben en les cèl·lules cancerígenes. El problema d'aquests tractaments són els elevats costos que suposa l'administració intravenosa, i sobretot els efectes secundaris als quals exposa els teixits sans l'injecció dels anticossos.
Investigadors del Departament d'Energia dels Laboratoris Nacionals del Pacific Nord-Oest , que forma part de la Universitat de Washington han tret a la llum un estudi en el que utilitzen un tipus de sílica mesoporosa que presenta una estructura interna en forma de rusc d'abella per dosificar i fer arribar selectivament als tumors el fàrmac antitumoral. En el treball dirigit per Chenghong Lei i publicat recentment a la prestigiosa revista JACS s'administrà via intravenosa en ratolins amb càncer de pell la sílica meso porosa carregada amb l'anticòs i s'observà una disminució significativa del creixement del tumor, i una molt millor acció antitumoral que el mateix anticòs administrat tot sol. Sobre el paper semblaria que les partícules de sílica tenen selectivitat pels tumors i que s'hi adhereixen per subseqüentment alliberar controladament els anticossos atrapats dins la seva estructura. Per ara i a l'espera de realitzar més proves amb aquest tipus de sistemes, el mecanisme d'acció tant de l'acció dels anticossos com de possible selectivitat de la sílica pels tumors, aquest tipus de teràpia és molt prometedora i pot significar un gran avenç en la cura del càncer. Malgrat tot, també caldrà fer estudis de toxicitat de la sílica per controlar la seva viabilitat com a tractament en humans.
Per a més informació podeu llegir el següent article clickant aquest link.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada