S'obtenen dents artificialment per primer cop gràcies a cèl·lules mare

En els darrers anys, els mitjans de comunicació han bombardejat la població mundial amb informació sobre una controvertida tecnologia que ha centrat un dels principals debats ètics de la ciència: la utilització de les cèl·lules mare. Les prometedores expectatives aplicatives de les cèl·lules mare, han estat un argument molt potent a favor de la investigació en aquesta via, i una gran quantitat de grups de recerca ha decidit apostar per les possibilitats que ofereixen aquestes.

Des que els científics canadencs Ernest A. McCulloch i James E.Till descobriren que aquestes cèl·lules podien esdevenir qualsevol tipus teixit del cos, els investigadors començaren a treballar en pro d'una Medicina regenerativa basada en les cèl·lules mare, tot i que a dia d'avui, encara no s'ha explotat tot el potencial que tenen.


Investigadors del Laboratori de Medicina Regenerativa i Enginyeria de Teixits de la Universitat de Columbia estan decidits a canviar el lent progrés en aquest àmbit. L'equip d'investigadors liderats per Jeremy Mao, ha aconseguit dirigir cèl·lules mare cap a un motlle tridimensional imbuït per un factor de creixement que indueix el creixement d'aquestes cèl·lules fins a generar finalment una dent nou setmanes més tard. L'esmentat motlle va ser fabricat amb materials naturals i integrat en el teixit de la mandíbula per evitar els problemes inherents a la majoria dels implants, que no aconsegueixen adaptar-se a la mandíbula. De moment, l'experiment només s'ha dut a terme exitosament en 22 rates però promet millorar també la qualitat de vida humana.

L'esquema il·lustra l'embriogènesi humana i la posterior especialització dels teixits deguda a les cèl·lules mare (en el requadre verd).

Una innovadora via d'administració de fàrmacs anticancerígens per reduir els efectes secundaris: La sílica mesoporosa

A dia d'avui, els compostos tipus cisplatí juguen un paper central en el tractament del càncer. No obstant, la seva limitada penetració en els tumors, els efectes secundaris i la manifestada resistència intrínseca i adquirida als compostos de platí han portat a la comunitat científica a explorar altres estrategies en la lluita contra el càncer. En aquest context, en la darrera dècada un nou enfocament bioquímic ha aparegut amb assajos al laboratori que basen el seu potencial antitumoral en anticossos que tenen com a diana proteïnes que es troben en les cèl·lules cancerígenes. El problema d'aquests tractaments són els elevats costos que suposa l'administració intravenosa, i sobretot els efectes secundaris als quals exposa els teixits sans l'injecció dels anticossos.

Investigadors del Departament d'Energia dels Laboratoris Nacionals del Pacific Nord-Oest , que forma part de la Universitat de Washington han tret a la llum un estudi en el que utilitzen un tipus de sílica mesoporosa que presenta una estructura interna en forma de rusc d'abella per dosificar i fer arribar selectivament als tumors el fàrmac antitumoral. En el treball dirigit per Chenghong Lei i publicat recentment a la prestigiosa revista JACS s'administrà via intravenosa en ratolins amb càncer de pell la sílica meso porosa carregada amb l'anticòs i s'observà una disminució significativa del creixement del tumor, i una molt millor acció antitumoral que el mateix anticòs administrat tot sol. Sobre el paper semblaria que les partícules de sílica tenen selectivitat pels tumors i que s'hi adhereixen per subseqüentment alliberar controladament els anticossos atrapats dins la seva estructura. Per ara i a l'espera de realitzar més proves amb aquest tipus de sistemes, el mecanisme d'acció tant de l'acció dels anticossos com de possible selectivitat de la sílica pels tumors, aquest tipus de teràpia és molt prometedora i pot significar un gran avenç en la cura del càncer. Malgrat tot, també caldrà fer estudis de toxicitat de la sílica per controlar la seva viabilitat com a tractament en humans.

Per a més informació podeu llegir el següent article clickant aquest link.

El problema de la sobreexpressió gènica

Des que John Langdon Haydon Down observà per primer cop la trisomia del parell 21, és a dir, la sobreexpressió del cromosoma 21 que pateixen les persones amb síndrome de Down, els científics d'arreu del món començaren a especular amb la idea que el cromosoma addicional d'aquestes persones podia desembocar en un augment dels nivells proteics normals codificats pel cromosoma 21. Aquesta opinió tan extesa entre els especialistes s'ha vist contradita per un estudi recent publicat a la revsita científica Journal of Biological Chemistry.

El treball, dirigit pel Doctor Terry Elton, de la Ohio State University va portar a observar per primer cop nivells inferiors als normals de la proteïna MeCP2, una proteïna responsable de gran nombre de processos cognitius, al cervell de persones amb síndrome de Down i de ratolins amb la mateixa patologia. La síntesi d'aquesta proteïna ve determinada pel fragments de RNA anomenat miR-155 codificat en el cromosoma 21, així que semblava més que una coincidència que individus amb una anomalia al cromosoma 21 tinguéssin nivells anòmals de MeCP2. El següent pas dels investigadors fou manipular els nivells de miR-155 en rates amb trisomia del 21 i rates sanesi, i teixit cerebral adult sa i de procedència del síndrome de Down. L'experiment resultà un èxit ja que s'observà que en equiparar el rang del RNA miR-155 al rang dels individus sans, en tots dos casos els nivells de la proteïna meCP2 augmentaven fins a ser semblants als nivells normals.

Imatge del fenotip d'un pacient amb trisomia del 21. En vermell emmarcada la repetició del parell 21.

El Doctor Elton es mostrà satisfet amb els innovadors resultats obtinguts i afirmà que gràcies a aquest experiment s'havien obert cinc noves possibilitats en el possible desenvolupament de fàrmacs que reduïssen les dificultats cognitives de les persones amb síndrome de Down.

Aquest curt documental us introduirà breument a les causes del síndrome de Down:

">

Noves oportunitats per la diagnosis en fases primerenques de l'Alzheimer

Un projecte conjunt entre el govern de l'estat de Queensland (Australia) i l'Institut CSIRO per la salut preventiva ha aportat noves perspectives en el mecanisme molecular del mal de l'Alzheimer.

Mitjançant un estudi per Ressonància Magnètica en el qual els investigadors responsables de l'estudi comparaven les imatges dels escàners cerebrals realitzats a individus d'igual edat que patien o no la malaltia detectaren una marcada atròfia en el teixit cel·lular de l'hipocamp, un component implicat en els processos de la memòria.

Després de l'anàlisi dels resultats del treball, els científics implicats en aquest estudi hipotetitzaren que el ja conegut augment dels dipòsits de proteïna beta-amiloide en el còrtex temporal inferior del cervell dels malalts d'Alzheimer era el responsable de la disminució dels nivells neuronals en l'hipocamp. L'explicació d'aquest fenomen rau en la interrupció de la connexió entre el còrtex temporal inferior i l'hipocamp a causa de l'augment de les plaques de beta-amiloides.

El descobriment d'aquest mecanisme pot resultar important per al desenvolupament de nous sistemes de detecció de l'Alzheimer en estadis prematurs de la malaltia.

A la fotografia imatge de les plaques beta-amilodes i l'atròfia cerebral provocada per l'excés d'aquestes en una persona gran sana (esquerra) comparades amb un pacient d'Alzheimer (dreta)

El següent vídeo il·lustra de manera molt comprensible el mal causat per l'Alzheimer.

">

Un centre de recerca contra el SIDA català resol perquè el SIDA ha esdevingut una malaltia crònica

L'última edició de la revista Nature Medicine recull el treball realitzat per un grup de científics de l'Institut de Recerca de la Sida Irsi-Caixa de Badalona, en el que es dóna una explicació a la impossibilitat dels fàrmacs actuals d’eradicar completament el VIH d’un organisme infectat. A partir d’un estudi realitzat amb 69 pacients de SIDA que portaven 5 anys de teràpia antirretroviral, i se’ls considerava lliures del virus, es demostrà que el VIH continuava replicant-se de manera basal en els seus organismes malgrat el tractament sense que les anàlisis habituals poguessin detectar-ho.

Per a fer-ho, s’intensificà la medicació, en concret inhibidors de l’acció integrasa, de dues terceres parts dels pacients mentre es mantingué la de la tercera part restant. Dues setmanes més tard, el grup d’investigadors a càrrec de l’estudi demostraren que els pacients amb una intensificació de la teràpia mostraven una major proporció en la inhibició de la integrasa respecte als altres, la qual cosa demostra que l’activitat dels fàrmacs continuava present i en conseqüència que el VIH seguia latent. Ara per ara, els fàrmacs usats per combatre la malaltia són inhibidors de diverses funcions necessàries en el mecanisme d’infecció del virus, però són incapaços de destruir-lo. Existeixen inhibidors de les proteïnes de membrana que fan entrar el virus a la cèl·lula, inhibidors de la transcriptasa inversa, que impedeixen que el RNA del virus es transformi en DNA, inhibidors de la integrasa, que és la responsable d’integrar la cadena de DNA del virus al DNA de la cèl·lula, donant el control absolut sobre aquesta al virus i inhibidors de la proteasa, encarregada de la replicació del virus.

La importància d’aquest treball és que explica el perquè de la recaiguda dels infectats pel virus de la SIDA quan deixen de seguir el tractament i reorienta els esforços per descobrir una cura per a aquesta malaltia. De moment, l’únic remei que queda als pacients de SIDA és medicar-se periòdicament.

Sevilla acollirà un centre punter en la recerca contra el càncer

L'empresa americana Celgene, una de les empreses més grans del món en el camp de la biotecnologia, ha enunciat que instal·larà a Sevilla el seu primer centre d'investigació fora dels Estats Units. L'empresa preveu invertir 45 milions d'euros i contractar fins a 70 científics fins l'any 2012 en el centre que portarà per nom Celgene Institute of Traslational Research Europe (Citre), temps en què es preveu que el centre estarà ja en ple funcionament.

El Citre centrarà els seus esforços en l'elaboració de noves teràpies i fàrmacs contra el càncer i malalties minoritàries mitjançant 5 departaments d'investigació: biobanc de tumors bioinformàtica, epigenètica, cèl·lules mare placentàries i senyalització cel·lular. Al mateix temps, es crearan vincles de col·laboració amb universitats i centres d'investigació espanyols i europeus.

La inversió de Celgene suposarà nous llocs de treball per a especialistes en la matèria a nivell nacional i l'amplicació de recursos de les universitats que aconsegueixin col·laboracions amb l'empresa.

Investigadors de la UAB resolen que el TDAH respòn a causes fisiològiques

Un treball desenvolupat per investigadors de la Unitat de Neurociència Cognitiva de la UAB (IAPS-Hospital del Mar) en colaboració amb investigadors clínics de la Vall d'Hebron ha demostrat que el Transtorn per Dèficit d'Atenció i la hiperactivitat (TDAH) es deu a una anomalia del nucli accumbens, una peça de l'estriat ventral, una regió cerebral relacionada amb el plaer i la recompensa.

L'estudi, que es va realitzar per mitjà d'una Ressonància Magnètica Nuclear de 42 nens d'entre 6 i 18 anys amb TDAH i altres 42 nens de la mateixa edat i sexe i sense cap anomalia cognitiva o de conducta va revelar una reducció del nucli accumbens en aquells individus amb TDAH. Els circuits neuronals de recompensa, que són dosificats per l'alliberació de dopamina i mantenen la motivació de la persona estan afectats. Aquesta és la raó per la qual els nens que pateixen aquest transtorn no són capaços de mantenir l'atenció en un examen o en els seus treballs escolars, malgrat puguin passar-se hores jugant a videojocs. Poden jugar durant hores perquè els jocs els ofereixen recompenses immediates a la seva activitat.

Aquest nou descobriment trenca amb la creença que els nens hiperactius no tenen voluntat i que són els responsables del seu propi fracàs escolar, i repta als educadors a trobar eines que mantinguin atents els nens mitjançant compensacions immediates, una innovació que alguns metges ja havíen recomanat als seus pacients de TDAH, receptant-los activitat física per incrementar els seus nivells de dopamina.

A la fotografia Imatge 3D obtinguda a partir de Ressonàncies Magnètiques. El nucli accumbens ha estat encerclat en vermell.