Es troben per primer cop compostos orgànics i aigua en estat sòlid en un asteroide

Els estudis realitzats recentment per Josh Emery i col·laboradors, a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, Tenessee sobre l'asteroide 24 Themis, han esdevingut sorprenentment un trencaclosques pels astrònoms. L'anàlisi de l'espectre d'infrarroig de la llum solar reflectida per aquest asteroide ha estat obtingut gràcies al Infrared Telescope de la NASA ubicat al con volcànic de l'actualment inactiu Mauna Kea, a Hawaii, ha pogut constatar la presència d'una prima capa de gel en la superfície del 24 Themis i es creu que en conté al seu interior. Aquest és el primer cop que es detecta la presència d'aigua en un asteroide, i per desconcert dels científics responsables del treball s'ha trobat en una localització on es pensava que la presència en un asteroide d'aigua en estat sòlid no era possible. Es creia que el 24 Themis, de 200 km de diàmetre, situat al cinturó d'asteroides existent entre Júpiter i Mart estava en un entorn en el qual qualsevol traça de gel d'aigua s'evaporaria. La successió d'enigmes no s'atura aquí ja que s'ha concretat també la presència de materials orgànics de cadena llarga en la superfície d'aquest asteroide.

Les observacions citades han portat als astrònoms de tot el món a discutir teories per explicar tots els nous fenòmens descrits. La teoria que ha tingut més ressó proposa que l'origen de l'aigua i els compostos orgànics presents en el nostre planeta prové d'asteroides i altres cossos celestes llunyans.

Investigació a la carta

La Unió Europea ha decidit portar la democràcia a la recerca amb la iniciativa anomenada Agenda Ciudadana de Ciéncia e Innovación. En trets generals, l'objectiu de la iniciativa és donar l'oportunitat a qualsevol persona a votar quins reptes científics s'han de solucionar abans de l'any 2030. Un comitè d'experts ha escollit 14 europeus, entre ells científics, metges, arquitectes, cuiners, humanistes i demògrafs per encapçalar cadascun dels reptes que ells mateixos han proposat i que els ciutadans podràn votar. D'aquesta manera es pretén que la ciència deixi de créixer a l'esquena dels ciutadans i formi part de la vida quotidiana de tots.

Per a conèixer amb més detall aquest propòsit d'apropament de la ciència per part dels nostres governants europeus us presento l'anunci de la iniciativa.

">

Si desitgeu donar la vostra opinió sobre les prioritats científiques actuals podreu votar el repte que cregueu més important en aquesta adreça web. Jo ja ho he fet, vosaltres teniu encara 30 dies per a fer-ho.

Una finestra al Sol

L'observatori de Dinàmica del Sol (SDO) pertanyent a la NASA, ha aconseguit recentment imatges del Sol de la més alta resolució mai obtinguda gràcies a la sonda que va llançar l'agència governamental l'11 de febrer d'aquest mateix any.

La missió de la sonda tindrà una durada de 5 anys i permetrà estudiar en alta resolució i extensament l'origen i el comportament de fenòmens incompresos per l'Home fins avui com els camps magnètics solars, les erupcions solars i la influència sobre l'atmosfera terrestre des del punt de vista quimic dels processos que s'esdevenen al Sol. Sense més dilació doncs afegeixo unes imatges increïblement boniques.

Imatge en fals color del Sol. Els formen una gradació de temperatura. Els vermells representen temperatures relativament baixes (aproximadament 60.000 K), els blaus i verds temperatures superiors al milió de K.

Erupció solar captada pel satèl·lit.

Per a informar-vos amb més detall i veure les espectaculars imatges d'una erupció solar captades pel satèl·lit feu click aquí.

L'illa del glaç i del foc

Un dels llocs més recòndits i difícils de situar al mapa d'Europa per la majoria de la població és Islàndia, una illa de formació volcànica situada a l'Oceà Atlàntic, al nord-oest del Regne Unit. Islàndia es situa sobre un límit divergent entre la placa tectònica Eurasiàtica i la Nord-americana que és el causant de la seva alta activitat sísmica i volcànica. Per aquest fet aquest país nòrdic ha esdevingut terra de contrastos, i se la coneix com l'illa del glaç i el foc.

Mapamundi de les plaques tectòniques. En requadre vermell
la situació d'Islàndia al mapa.

Mapa tectònic d'Islàndia

Molts són els volcans coneguts atrapats sota el glaç de l'illa, com conegut és el seu poder destructiu. De fet la última activitat registrada era fins ahir la del volcà Grímsvötn, l'any 2004. Fins ahir, sota els glaciars de la freda illa d'Islàndia romania adormit el volcà Eyjafjallajökull des de feia més de 200 anys. Tanmateix, la nit d'ahir reservava un espectacle natural inigualable, i a les 23:00h finalment el volcà Eyjafjallajökull despertà sobtadament amb molta força. L'erupció resultà en columnes de lava de més de 30m llançades al cel i causà una fissura d'1km en el glaciar pel qual era cobert.

Fotografia de satèl·lit del Eyjafjallajökull durant l'erupció.

Després de la notícia, els volcanòlegs es mostraven avui preocupats per les possibles conseqüències de l'erupció de l'Eyjafjallajökull. Malgrat els experts asseguren que el risc d'inundacions en pobles i ciutats properes al volcà és nul·la, creuen que l'activitat eruptiva podria desembocar en una segona erupció molt més destructiva del volcà Katla. Ja han estat desallotjades de la zona unes 500 persones.

L'esdeveniment volcànic ha afectat però indirectament a milers de persones que han vist retrassats o cancel·lats els seus vols i ha obligat a tancar l'espai aeri al nord d'Europa, principalment a Islàndia, Regne Unit, Dinamarca, Bèlgica, Suècia, Noruega i Finlàndia degut a que les cendres expulsades pel volcà podrien malmetre els motors dels avions.

Més informació i vídeos a la BBC i a el Periódico. Per veure l'espectacular erupció seguiu aquest enllaç.

Una casa de barrets...

Tornant als jocs per pensar, avui us plantejo un joc per pensar més exigent que els que us he proposat fins el moment. A veure si algú dels meus fidels i incontables lectors és capaç de treure'l. Només espremeu-vos el cervell uns minuts i trobareu de ben segur la resposta. Aquí el teniu:

En una taula hi ha cinc barrets; dos de blancs i tres de negres. Tres senyors en fila india es posen un dels barrets a l'atzar.

Es pregunta al tercer de la fila, que pot veure el color dels barrets del primer i el segon senyor de la fila, si pot dir amb seguretat el color del seu barret. L'home respon negativament a la pregunta i els altres dos entenen el seu raonament.

Es fa la mateixa pregunta al segon d'ells, que només veu el barret del primer, i tampoc pot respondre amb exactitud a la pregunta. L'últim entén el seu raonament.

Per últim, el primer de la fila, que no veu cap barret, respon encertadament el color del barret que duu posat.

Quin és el color del seu barret i com ho ha sabut?

Per confirmar la solució feu click aquí:

'La baula perduda' és descoberta a Sudàfrica

D'ençà que la comunitat científica acceptà la teoria de l'evolució de Darwin, vuit dècades enrere, començaren a aparèixer teories que especulaven amb la possibilitat d'un origen simiesc de l'espècie humana. Molts van ser els científics que s'oposaren a teories d'aquest estil i posaren en entredit la seva viabilitat, però les troballes descobertes en tots aquests anys han donat proves de la veracitat d'aquestes teories evolucionistes. Tanmateix, i tot i haver trobat varis exemples d'avantpassats evolutius de la nostra espècie, la baula entre el gènere simi i humà mai havia estat descoberta.

Aquest buit en la nostra història evolutiva podria haver estat omplert recentment per l'Australopitecus sediba, una espècie fins avui desconeguda recentment trobada per un equip d'excavadors de la Universitat de Witwatersrand de Johannesburg, Sudàfrica dirigits pel famós paleoantropòleg Lee Berger. Les restes fossilitzades de dos individus pertanyents a la recentment descoberta espècie s'han trobat a 50 quilòmetres de Johannesburg i es calcula que tenen entre 1,98 i 1,75 milions d'anys d'antiguitat. Les anàlisis dels dos esquelets calculen que els dos individus mesuraven aproximadament 1,27 metres i comptaven amb uns 30 quilos de pes, i revelen trets molt similars als del gènere homo, principalment en el crani i la pelvis.

Aquest descobriment ha despertat un gran entusiasme en el camp de la paleoantropologia, que veu en aquesta troballa la possible resolució d'un dels seus grans enigmes; Quina és la connexió entre el gènere homo i l'australopitecus?